Després de que ja hagin passat unes semanes des del viñarock, havent-ho paït, i vist en la perspectiva del temps, m’he decidit a escriure un petit recull de les vivències que van succeir en aquell lloc de bojos.
La història comença d’una forma un pel rocambolesca. Quan ens decidim a comprar les entrades, ens trobem que ja no en venen amb dret a acampada, us podeu imaginar la bona merda que és això si te'n vas de festival tres dies seguits. Sort que en principi ens cambiaven les entrades o anàvem a dormir al pis dels bascos. Aquest va ser el fet que ens va animar a anar-hi finalment.El divendres 27 d’abril a les 5 i algo, per fi abandonem Barcelona, ja va costar ja, cagun basco, jeejje!!! Ens quedava un bon viatge per autopista fins a Benicàssim. D’en tant en tant ens trobàvem amb cotxes que feien tota la pinta d’anar al mateix lloc, cada cop quedava menys i anàvem de cara als núvols, que no ens abandonarien fins diumenge.Passada una estoneta a la cua de la sortida d’autopista de Benicàssim, aparcats, vam anar a fer una birreta fresqueta en un bar per decidir que fèiem per dormir, ja que els bascos no ens agafaven el movil.Comença a ploure!!! I ja ens veus, agafant totes les coses i a caminar a l’aventura a veure si podíem acampar d'estranquis en algun lloc. Direcció al l’entrada del recinte i havent caminat un bon rato trobem un camp d’ametllers amb altres ocupes ja acampats, a res, a un parell de minuts de l’entrada del recinte concerts. Decidim quedar-nos-hi. En un plis-plas i després d’un petit cambi d’ubicació quan ja teniem la tenda parada, muntem la tenda finalment, això si sense para de ploure en cap moment.Amb tot aquest cuentu ja s’ha fet fosc i després d’un suculent sopar de birra barrejada amb mitja barra de pas sense sucar i de unes mossegades de fuet, comencem a fotre'ns kubates a temperatura ambient, com les birres, dins la tenda sota la pluja intermitent.Per fi sembla que ha parat de ploure i per allí a quarts de 12 decidim anar cap als concerts, amb els primer efectes de les birres de abans de sopar ràpid i els caciques amb taronja.En aquell moment ens n’adonem que som uns putus privilegiats, ja que tenim les tendes allí mateix, i en canvi gent amb entrada amb càmping estan a tres quarts d’hora caminant, fins hi tot els de la zona de pastora estan més lluny que nosaltres.
Don Igor Cuelgabotas es compra l’entrada després de constatar que era impossible col.lar-se i que allò que deia que “yo bajo y depende de cómo mañana me voy, eske no se que hacer, no tengo pelas i el miércoles me voy pa Atenas”, anem cap a l’entrada que sembla la d’un camp de concentració. Una mica de cua en el control de seguretat i moltíssima gent intentant entrar com nosaltres. Amb el braçalet de paper col·locat, que qui ho diria que aquell tros de paper duraria tots els tres dies després del diluvi, anem baixant cap els escenaris.
El Hip-hop sona la ostia i hi ha bastanta gent, ara altres de cara a la feina, birrets!!!Anem baixant i ens trobem el concert de Medina Azahara, que monstruos!!!! 
Ens els quedem mirant un ratet però ja anem col·locant-nos per veure el concert de després, Manu Chau!!!Que gran que va ser aquest concert, amb una plujeta de 5 minuts que ens va refrescar a la meitat del concert, que de fet ja ho necessitàvem, perquè l’ampolleta de ron k vam colar, a palo seco fotia una calor per dins que deu ni do.
La gent estava totalment embogida, quin espectacle, la marea humana et portava endavant i enrera com si res, era impossible anar encontra de tota aquella gent i quedar-se quiet.
I es que, segons les fons extraoficials del Pepo i el Sergi, 50000 animalots ballant per allí era un bogeria total!!!!
Quan es va acabar, mentre sonava Prodigy a tot drap, vam anar a refrescar-nos amb uns litrets de birra i kubates, els bascos per cert no els vam veure en tota la primera nit, ens vam ajuntar amb el marc i uns col·legues seus de barna, i tota la nit xerrant amb potato i rosendo de fons, excursions a pixar a qualsevol lloc, ballar descalç a la gesta, una miketa de reggae, mentre l’igor em deia que si estava sonat. Trobades amb l’Ivan de Puigcerdà, entonat com tothom,perquè allí no hi havia ningú que passés l’antidopatge!!!!JEJJEJE!
S’ens va fer de dia i vam anar capa la tenda, on l’igor va fer un amic, el Leño, quin paio, mr speed, ostia era per veure’l. El paio a part de tot el que portava a sobre s’havia fotut bolets i li vaig oferir un bombo de licor amb cirera i el tio el va trallar tal com se'l va fotre, quin fart de riure. L'icor i el person van anar cap ala rave, i de fet, millor que no hagués marxat, perquè tal com va marxar de la tenda va començar a ploure a fondu!!!!Primer dia intens, de viatge i de primers contactes amb el festival, de 00.00 a 6.00 no va ploure hi va ser d’agrair.
[@more@]
